Rellegint Alice Miller, en "La madurez de Eva, una interpretación de la ceguera emocional" em remou emocions molt antigues i profundes que amb prou feines puc desxifrar, de moment és com un xiuxiueig a cau d'orella, un pessigolleig al ventre, em parlen de coses que fins ara he evitat mirar. Sembla que ara em tornen a trucar a la porta, potser està arribant el moment d'obrir i mirar-les a la cara... Fa por però sé que val la pena!
