A vegades ens oblidem de preguntar als nens, de donar el temps i l'espai perquè s'expressin, quan no els escoltem i només els demanem coses estem valorant més el que creiem que han de ser per sobre del que realment són. Si això és el que aprèn, va tancant en una caixa tot allò que no és escoltat i es va convertint en un desconegut per a ell mateix... aleshores, quan de tant en tant aflora la seva realitat més íntima, s'obre la caixa de Pandora!...sort que de la caixa hi acaba sortint també l'esperança.
divendres, 13 de febrer del 2009
Escoltar
A vegades ens oblidem de preguntar als nens, de donar el temps i l'espai perquè s'expressin, quan no els escoltem i només els demanem coses estem valorant més el que creiem que han de ser per sobre del que realment són. Si això és el que aprèn, va tancant en una caixa tot allò que no és escoltat i es va convertint en un desconegut per a ell mateix... aleshores, quan de tant en tant aflora la seva realitat més íntima, s'obre la caixa de Pandora!...sort que de la caixa hi acaba sortint també l'esperança.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hi estic totalment d'acord! I no només els nens pateixen aquesta situació,entre els també anomenats "adults" hem d'aprendre a saber escoltar. Gens fàcil, per cert.
ResponEliminaJustament això és el que es tracta amb la tècnica Tomatis: l'escolta a nivell general, passant per l'esolta del cos, de les emocions, de la ment, dels altres, de la inspiració, etc.
ResponEliminaEs desfàn els patrons i es reeduca l'escolta. Qui reb el tractament no ha de tenir una posició activa, més aviat al contrari, com més receptiu millor.
M'agrada aquest verb.
ResponEliminaTothom tenim necessitat de sentir-nos escoltats i entesos. Potser aquesta necessitat generalitzada és senyal de què, justament és difícil trobar persones que sàpiguen escoltar.
Escoltar significa callar, entendre, posar-se en la pell de l'altre, fer aportacions que ajudin l'altre a mirar les coses amb perspectiva i tornar a fer silenci amb un profund respecte.
I sobretot, escoltar no tan sols aporta un benestar a la persona escoltada; és també molt satisfactori experimentar que podem fer un gran bé escoltant als altres.
Al cap i a la fi, escoltar és una forma d'estimar, el sentiment que més pot omplir el nostre cor.
Continua escrivint, Elisenda, d'"escolto".
Gràcies pels vostres comentaris, m'he sentit escoltada!
ResponEliminaMolt bé escollida la foto! Quina potencia! Em sembla importantíssim aprendre a escoltar i, a mes a mes, com diria l'Eckahrt Tolle en el meu llibre de cabecera (El Poder del Ahora), escoltar a l'altre AMB TOT EL nostre COS per tal de rebre molts mes missatges que els llinguistics-racionals que, per definició son limitats i puguer percebre l'energia de l'altre.
ResponEliminaResulta reconfortant la teva imatge d'esperanÇa com una mena de llum al mig dels trons de la Caixa de Pandora. Menos mal!
Sí, sí, la foto és molt potent!!! Només mirar-la ja em transporta a on està aquesta nena. Això que dius de percebre l'energia de l'altre em sembla tant important, i a vegades tant difícil... escoltar els missatges energètics de l'altre ens obliga a connectar amb els nostres propis i deixar de banda el discurs racional, això requereix humilitat i valentia!
ResponEliminaGràcies pel comentari, em sento molt ben escoltada!!
Només amb el verb i la foto estic impressionada, no calen les paraules!!!
ResponEliminaLa meva sensació és que són moltes les vegades que passa que ens oblidem de preguntar als nens i deixar que s’expressin per no topar-nos amb el que nosaltres no varem poder fer i així no sentir el dolor que això comporta. Dic moltes vegades perquè estic en contacte amb adults en el meu dia a dia que m’expliquen les seves vivències d’infants que em confirmem que és així.
He fet de l’escoltar la meva professió que fa que vulgui ser el més humil i honesta possible, això és el que intento. Dono Gràcies als qui han confiat amb la meva ajuda, fan que aprengui a cada instant.
Quan s’obre la caixa de pandora topes amb el dolor (aquesta caixa de trons que diu la Zoila) però a l’hora t’apropes a la nena que portes dins, això és el que a mi em dona esperança.
Ostres això d’escoltar amb tot el cos és tot un art... i és veritat que requereix humilitat i valentia. Estic d’acord!!!!
Reflexionant amb tot això he recordat un article “declaración sobre el llanto de los bebes” El link és http://www.crianzanatural.com/art/art69.html que és molt interessant.
Segueix escrivint Elisenda..m’agrada, em motiva i et puc conèixer.
Maria (de la Núria)