No sé ben bé què és el que tant m'atrau, hi ha moltes coses que m'agraden: l'ànima, la música, la seva versió del tema, les intervencions i aportacions de cada un, el ritme lent i sentit, el late back (crec que així és com ho diuen els jazzeros per dir que la música va un pèl enrere), la veu, les veus, també el format petit i casolà, la comunicació entre ells, el joc, la mirada de la cantant, la concentració del guitarrista, com es penja el baix embadalit... segueixo mirant i remirant-lo, què hi ha que tant m'atrau?
Para escuchar...
Fa 3 setmanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada