Ahir la Carme ens va fer un regal al grup de Cos-Art que ens trobem quinzenalment, ens va dir que a partir d'ara i fins la primavera els protagonistes del treball serien els nostres peus. Fantàstic!
Així doncs, vam començar a treballar-los i vaig sortir de la sessió amb amb la sensació de tenir un recolzament totalment diferent, sentia que els meus peus s'havien expandit i que s'apoiaven amb confiança i plaer, quin gust! A part dels resultats físics el treball em va aportar altres coses, em va obrir l'accés a informacions guardades al meu cos, els meus peus em parlaven d'experiències antigues, de la meva àvia materna... És una cosa que passa sovint amb aquest tipus de treball, obrim canals cap a llocs profunds del nostre cos i allà hi trobem informació que s'ha anat amagatzemant a llarg de la nostra vida i que molt sovint no ha arribat a la consciència; és com obrir un calaix que fa temps que no has obert, de sobte et trobes coses que havies oblidat i que et parlen de com era el teu món aleshores, fins i tot et poden arribar a revel·lar algun secret que en aquell moment no podies assimilar...
Si voleu llegir sobre aquest tipus de treball, aquest és un dels bàsics:
"El cuerpo tiene sus razones" de Thérèse Bertherat.
LO manchurreo
Fa 5 hores
Quin interessant això dels peus i dels secrets amagats que no em pogut assimilar i que ens son revelats! M'entren ganes de descobrir-los, desenterrar-los, passejarlos...
ResponEliminaUn petonás!
Que bonic, PASSEJAR-LOS... m'encanta la imatge! Em sembla molt tendre, és dedicar-li atenció i donar-li a conèixer nous espais, és descobrir amb ell, preciós! Gràcies bonica!
ResponElimina