Ahir vaig agafar un llibret d'aquells que ofereixen últimament en els transports públics anomentats "Tasta'm", aquesta setmana ofereixen "L'amistat" de Francesc Torralba. Mentre el llegia sentia créixer l'alegria d'estar disfrutant de nou d'aquest tresor tan gran i prenent consciència que alhora "és fràgil, molt vulnerable, que exigeix un gran treball de preservació".
Sento que l'amistat té un gran poder transformador, perquè com diu Torralba "l'amistat es mou en el pla de la profunditat i no de la superfície" i és transformador perquè si hi estem disposats ens pot remoure de dalt a baix, "anar a fons, capbussar-se en les profunditats de l'altre, desmantellar els tòpics i prejudicis i cercar la vertadera identitat de l'altre és un exercici summament difícil, perquè tendim a tancar-nos, a no deixar passar determinades fronteres".
Per a mi en aquests moments, el més valuós de l'amistat és el que ell explica en aquestes paraules: "Fer el bé a l'amic és desitjar que l'amic sigui ell mateix, que tingui la seva pròpia vocació i el seu propi projecte de vida; per això el respecte no és solament una exigència de llibertat, sinó d'autenticitat de les relacions humanes." Per mi aquesta és la més gran mostra d'amor cap a l'amic i cap a un mateix.
Llegeixo això per segona vegada i per la primera vegada sense prejudicis. M'he quedat sense paraules i molt emocionada. Em sembla que això de anar una mica més enllà en les nostres fronteres es difícil i necessari. Avui pensava que per créixer, per curar-se, cal renunciar a un mateix, encara no sé ben bé que vol dir, però entenc que tot i mantenint el respecte per l'altre, hi han fronteres(flanquejades per la por) que em sembla que no puguem trencar sense l'ajuda dels altres. Comparteixo també amb tu el desig de respectar la vocació de l'altre. Amistat. Amor. Això es el que ens mou arreu del mon. M'agrada molt jugar a ser nosaltres en estat cada vegada mes pur amb tu. Quina manera de abraçar-se al mon.
ResponEliminaDoncs sí, vaig comprenent que és amb l'ajuda dels altres que arribem més enllà del que podem arribar nosaltres sols, a vegades encara em sorpren!! També hi tinc algunes resistències, a vegades em sembla que si ho aconsegueixo jo sola té més mèrit, però mica en mica vaig veient que és el contrari, el repte és obrir-se a l'altre i deixar anar... el repte és obrir-me a tu i deixar-me anar!!
ResponEliminaI com a mínim així ho disfrutem doblement!