Ahir la Carme ens va fer un regal al grup de
Cos-Art que ens trobem quinzenalment, ens va dir que a partir d'ara i fins la primavera els protagonistes del treball serien els nostres peus. Fantàstic!
Així doncs, vam començar a treballar-los i vaig sortir de la sessió amb amb la sensació de tenir un recolzament totalment diferent, sentia que els meus peus s'havien expandit i que s'apoiaven amb confiança i plaer, quin gust! A part dels resultats físics el treball em va aportar altres coses, em va obrir l'accés a informacions guardades al meu cos, els meus peus em parlaven d'experiències antigues, de la meva àvia materna... És una cosa que passa sovint amb aquest tipus de treball, obrim canals cap a llocs profunds del nostre cos i allà hi trobem informació que s'ha anat amagatzemant a llarg de la nostra vida i que molt sovint no ha arribat a la consciència; és com obrir un calaix que fa temps que no has obert, de sobte et trobes coses que havies oblidat i que et parlen de com era el teu món aleshores, fins i tot et poden arribar a revel·lar algun secret que en aquell moment no podies assimilar...
Si voleu llegir sobre aquest tipus de treball, aquest és un dels bàsics:
"
El cuerpo tiene sus razones" de Thérèse Bertherat.
Darrerament estic disfrutant molt amb la Maria i el Robin, estic col·laborant amb ells en uns tallers de mantres. El que més em va atraure quan m'ho van proposar i el que més m'omple quan ens trobem és fer música prioritzant el "com" enlloc de el "què". Per mi és molt important expressar-me a través de la música i molt sovint m'he perdut en el perfeccionisme, he buscat superar els aspectes tècnics i em preocupava si no arribava al nivell que m'havia autoimposat; però ara, cada cop més, sento que la prioritat la tinc en un altre lloc, la tinc en l'emoció. Ara m'alegro que aquest tipus de música més espiritual em posa el camí més fàcil per deixar-me anar, m'ajuda a col·locar-me en un estat més obert a les meves sensacions i emocions, i a deixar-les fluïr. Gràcies Maria i Robin!
En aquest dia tant bonic us vull oferir aquestes roses que disfruto en la meva terrassa, una de ben oberta mostrant-se amb tota la seva intensitat i bellesa, i l'altre esperant el moment per a fer-ho... em recorden la vida mateixa, plena d'instants per a disfrutar en el moment i de regals que estan per venir!
El dimecres vam tocar al Mas i Mas amb el grup format amb professores de l'Escola de Música de Gràcia. Erem la Maria a la guitarra, l'Anna a la flauta de bec i com a nova incorporació la Laia a la bateria (en aquest cas mitja bateria per manca d'espai!).
A vegades ens oblidem de preguntar als nens, de donar el temps i l'espai perquè s'expressin, quan no els escoltem i només els demanem coses estem valorant més el que creiem que han de ser per sobre del que realment són. Si això és el que aprèn, va tancant en una caixa tot allò que no és escoltat i es va convertint en un desconegut per a ell mateix... aleshores, quan de tant en tant aflora la seva realitat més íntima, s'obre la caixa de Pandora!...sort que de la caixa hi acaba sortint també l'esperança.
Aquest llibre de Clarissa Pinkola Estés m'està apassionant, és un llibre que ha caigut a les meves mans després de molts anys de veure'l i pensar que algun dia me'l llegiria. Ara ha sigut el moment, m'ha vingut a buscar, me'l vaig comprar tot esperant agafar un avió per passar uns dies a la sierra madrileña, desitjava començar l'any nou conectant amb la natura.
Ahir la Carme ens va fer un regal al grup de Cos-Art que ens trobem quinzenalment, ens va dir que a partir d'ara i fins la primavera els protagonistes del treball serien els nostres peus. Fantàstic!
